Mai, en el conjunt de tota la història de l’humanitat, hem tingut un ritme d’obsolescència tan ràpid en els diferents sectors econòmics de la societat. Cada cop més hi han
L’obsolescència d’una activitat econòmica pot tenir diverses causes:
- Activitat contaminant que ja disposa d’una alternativa (p.e. Erkimia a Flix, fibrociment amb asbest de l’empresa Uralita)
- Activitat amb un cost i dependència energètica elevat que ja disposa d’una alternativa menys costosa (centrals tèrmiques de carbó)
- Activitat amb un cost humà X que després de certs canvis necessiti menys capital humà (X-Y) (En general qualsevol indústria)
- Activitat que costa X temps i que amb certs canvis augmentaria el seu rendiment a X-Y (Qualsevol activitat econòmica que pugui fer ús de les NNTT i dels progressos tecnològics)
- Nous canvis tecnològics que provoquen l’obsolescència d’antigues estructures (Cas SGAE, editorials i discogràfiques, democràcia parlamentaria)
A mesura que progressem cada cop més ens trobarem amb situacions estranyes com aquestes i haurem de trobar noves formes d’abordar els problemes que vagin sorgint per a poder evolucionar com a espècie. No sols hem de parlar de conceptes econòmics sinó de qualitat de vida, respecte al medi ambient, eficiència energètica, reducció de la jornada laboral.
Per ficar un exemple, per una banda ens podem trobar que per seguretat i per finalització de la vida útil d’una Central Nuclear aquesta s’hauria de tancar però que els treballadors i els sindicats demanin que aquesta es mantingui oberta per, lògicament, salvaguardar els seus llocs de treball, evitar la ràpida depressió econòmica en una comarca amb monocultiu econòmic i l’entrada de grans sumes de capital als Ajuntaments propers.
Qui decideix què és el que prima, doncs? El factor econòmic impedeix veure més enllà de les cadenes que imposa; posant en segon terme aspectes com els mediambientals o la qualitat de vida. I inclús el propi futur econòmic d’un territori! (Està demostrat que al voltant d’una central nuclear són poques les empreses i indústries que decideixen instal·lar-se, a més, el fet de tenir una central nuclear incrementa espectacularment el PIB/càpita (això no significa més riquesa real) d’una comarca i pot tenir conseqüències en la repeció d’ajuts i subvencions al no considerar-se una comarca deprimida econòmicament)
Fotografia de machacon
Per això, crec que el govern ha de vetllar no per a mantenir grans estructures i indústries que acaben per perdre tota la seva funció dins l’estructura econòmica, com reals morts vivents, sinó per reestructurar aquells sectors que necessiten d’una revisió, sempre tenint en compte factors econòmics, socials, mediambientals i culturals. Ha de vetllar per a que el factor econòmic no sigui l’únic que tingui rellevància.
Crec que la tasca del govern segons causa d’obsolescència hauria de ser;
- Activitat contaminant que ja disposa d’una alternativa
Deixar de subvencionar matèria prima de qualsevol indústria contaminant ja que això perpetua l’activitat obsoleta. Subvencionar i ajudar a la indústria que vulgui transformar la seva producció a un sistema més respectuós amb el medi i els ciutadans, sempre ficant terminis de canvi difícilment ampliables. Carregar d’imposts a les activitats econòmiques més contaminants en cas de que hi hagi alternativa, tant en la producció com en el consum, que serviran per a subvencionar a les indústries que vulguin fer el salt a un model més sostenible. - Activitat amb un cost i dependència energètica elevat que ja disposa d’una alternativa menys costosa
Deixar de premiar econòmicament la compra de matèria prima no-autòctona si hi ha alternatives autòctones (p.e. Carbó vs. Vent) Crear plans de transformació paulatinament de l’industria X a la Y. Amb plans de formació als treballadors, premiant a les empreses que es vulguin transformar amb descomptes fiscals. A més, aquest tipus d’indústria sol tenir lligat el monocultiu econòmic i sol crear una gran dependència econòmica per part dels Ajuntaments, l’Administració doncs ha de vetllar per a potenciar la diversificació de l’economia i contrarestar els efectes negatius d’aquella indústria beneficiant aquell territori amb més serveis socials i ciutadans. - Activitat amb un cost humà X que després de certs canvis necessiti menys capital humà (X-Y)
Això té una solució base que és la reducció de la jornada laboral que des de aprox. 1900 no s’ha reduït al nostre país. Això provoca la redistribució dels llocs de treball, reducció de l’atur i es reparteix més equitativament la riquesa. En època de bonança es pot mantenir un nombre de treballadors que, quan hi hagi depressió econòmica acabaran al carrer. Aquest és l’efecte de una jornada laboral poc lògica amb els temps que corren. Ha augmentat l’eficiència laboral gràcies a les NNTT i per tant un treballador té una força de treball moltes vegades superior a la d’un treballador de fa 100 anys.
En comptes de mantenir llocs de treball innecessaris aquests es poden reubicar en altres sectors on puguin ser productius (aquest podria ser el cas de l’administració pública).
Aquí cal contar el capital econòmic i sociocultural que en l’estructura actual no es compatibilitza, i que de reduïr-se la jornada laboral continuaria augmentant, com poden ser tots aquells projectes que es duen a terme fora de la jornada laboral de les persones. Podem parlar, per exemple, del treballador que, un cop acabada la seva jornada laboral participa en el desenvolupament d’un programari gratuït de gestió d’empreses que després una empresa X pot utilitzar per augmentar la seva eficiència (lo que li suposa un benefici econòmic). - Activitat que costa X temps i que amb certs canvis augmentaria el seu rendiment a X-Y
L’Administració Pública ha d’implicar-se activament a assessorar tota aquella activitat econòmica que pugui fer ús de les NNTT de manera que li permeti aconseguir qualsevol tipus d’eficiència. Des de l’Administració, inclús podria desenvolupar-se programari i suites, sota codi obert, per a aconseguir aquesta fita. - Nous canvis tecnològics que provoquen l’obsolescència d’antigues estructures.
Ens podem trobar amb el cas de que grans estructures poc transparents i molt jerarquitzades, com l’SGAE i grans segells discogràfics, es vegin amenaçats per la democratització de les estructures (en aquest cas la democratització de la cultura) i d’aquesta manera perdin poder. El Govern, doncs, ha de vetllar per mediar entre aquestes grans estructures obsoletes que actuen com a grans lobbies de pressió i la ciutadania. El progrés no pot mai anar enrere per molt que alguns vulguin. La meva opinió és que, en aquest cas, lo ideal seria que la jornada laboral fos molt reduïda i amb una retribució suficient per a poder viure dignament i que la majoria de creacions culturals fossin, doncs, fruït d’un ampli temps d’oci.
El progrés no pot aturar-se. Ens dirigim cap a un model de món on el factor econòmic ja no és la peça clau sinó que ha de compartir importància amb els Drets Humans, amb la sostenibilitat i el respecte al medi ambient, amb la qualitat de vida de les persones.
I tot això només ho podem aconseguir si disposem d’un sistema democràtic modern, transparent i participatiu, al servei dels ciutadans.
